OFF

No em va fer Joan Brossa (02/05/2019)

​

Vam anar al Museu de Granollers on vam poder 

veure l'exposició No em va fer Joan Brossa. Una obra de teatre

sonora del grup català de música experimental Cabosanroque.

Aquesta obra era es va poder veure des del 4 d'abril fins al 5 de

maig. Es tracta d'una instal·lació sonora i plàstica formada per 

diferents objectes que representen els paisatges sobre els 

escrits del poeta Joan Brossa entre els anys 40 i 50.

Al entrar ens van fer una petita introducció sobre qui va ser 

Brossa i del per què van escollir fer aquest projecte, a més que

seria una obra que podriem veure i escoltar allà mateix.

Quan vam entrar ens vam sorprendre al veure tants objectes, jo,

al menys, no vaig aconseguir treure el significat fins a ben 

avançada l'obra. Encara que després van donar pinzellades del

"vertader" significat com que hi havia veus que representen les 

paraules que Joan Brossa representaba més d’una vegada en els

seus poemes dites per persones amb problemes psíquics o 

simplement a l'hora de parlar. 

La visita va estar molt bé, didàctica i entretinguda. 

Visita museu granollers (pràctica artística)
Vam anar al museu de Granollers a fer un exercici artístic amb la Marta Galán el dia 26 de setembre. 
Vam iniciar l'activitat llegint una frase del Manel Clot i seguidament vam deixar alguns del nostres efectes personals a una taula amb la finalitat de convertir-los en art, tot mentre la sala estava en total silenci excepte per una música lenta que anava sonant de fons i la qual, al estar a punt d'acabar, es tornava una música més caotica. Després les persones que volguessin podien sortir i escriure en un paper el que se li passava pel cap alhora de deixar aquells objectes a la taula, fent-nos adonar que no van deixar aquells objectes aleatòriament. Després vam baixar a veure l'exposició "Utopies persistents", on haviem d'escollir una obra i analitzarla amb unes pautes que ens van donar, mentre altres feien un taller amunt que tractava de posar paper daurat sobre uns objectes (no vaig assistir a aquesta activitat per falta de temps)
 L'obra que vam decidir analitzar va ser "Spuren", una instalació de Francesc Abad:

(No vam tenir temps per acabar l'anàlisi)
Experiència: -

Realitat: Una tomba antiga, rudimentaria i poc cuidada feta amb maons, pedra, enterrada sota terra amb unes flors de colors a un costat i males herbes per tot arreu. Al davant de la imatge es troben dues maletes obscures amb dues fotos (una a cadascuna).

Representació: Creiem que Francesc vol representar la "mort" de la seva antiga vida i les maletes són tot el que ha deixat enrere. La fotografia fa referència a la seva antiga vida ja "morta". Les fotos, al ser totes de tombes, pensem que cadascuna pot representar una cosa que no li agradava i que ha deixat enrere.

Després que s'acabès el temps, vam pujar amunt i vam posar en comú totes les paraules que se'ns venien al cap veient les diferents obres d'art amb la Marta Galán. Primer ens vam centrar en "Spuren" i després es va parlar de l'obra "120 Goldfish" de Jordi Colomer.

M'emporto una experiència bona, en el sentit que he après a que "qualsevol" cosa pot ser art, i també en la importància de veure més enllà de simples objectes cotidians.


Teatre (El pes del plom)
El dia divendres 5 d'octubre vam anar al teatre de Granollers a veure l'obra anomenada El pes del plom.
La història (en commemoració dels 80 anys del bombardeig a Granollers i dins del Projecte Ciutats Defensores dels drets Humans) tracta la història d'un home, el qual ha perdut a la seva dona mentre aquesta, investigava la corrupció darrere de la venta d'armes, tema principal de l'obra.
La història és part del que es coneix com a "art compromès", que és aquell que busca deixar un missatge de reflexió i no només entretenir a l'espectador, és a dir, no només entreteniment i tampoc pura informació com a un documental, es troba a un punt mig.
Crec que la raó darrere de l'obra és fer-nos veure el problema que hi ha amb la venta d'armes, donat que és un tema de violencia no física del que no es parla gens.
La mescla d'audiovisuals i interpretació dels actors, a més de la història la qual no dona voltes i no deixa cap fil obert fan l'obra digna de veure i una experiència increible, encara que personalment vaig sortir del teatre amb una mena de pes sobre les meves espatlles.


Fitxa artística:

Autor i director: Aleix Fauró i Isis Martín

Actors: Carles Gilabert, Marina Fita, Isak Férriz i Patrícia Bargalló

Durada: 90 minuts

Escenografia i audiovisuals: Ian Gehlhaar

Il·luminació: Anna Espunya

So: Cesc X.Mor

Vestuari i producció: La Virgueria

Disseny Gràfic: Òscar Llobet

Fotografia: Anna Miralles

Producció executiva: Marina Fita i Laura Mihon




PANORÀMIC: