Fitxes fonaments:
https://fitxesfartsrobertovallejos.blogspot.com/2020/03/fitxa-1-fixa-tecina-edifici-bauhaus.html
Les imatges eco
L'exposició consta de quatre videoinstal·lacions; Les imatges eco, Els films dobles, La tercera cara de la lluna i L'acusat. Havent estat exposades les dues primeres a París i les dues últimes son noves.
L'autor es diu Isaki Lacuesta i va ser comisariada per la Carme Sais. En l'obra La tercera cara de la lluna, hi van participar l'escultor Pep Admetlla i els músics Refree i Niño de Elche.
Dues de les instal·lacions són del 2018 i les altres dues son noves d'aquest any.
Va utilitzar fotografies d'altres instal·lacions, una investigació d'un doble assassinat que va col·locar 4 imatges diferents, les quals representaven els quatre punts en comú de la investigació. A més les va col·locar com les 4 punts cardinals. Una altra de les instal·lacions toca el tema de la dualitat i el desdoblament.
L'autor parla de la seva obra: "Les meves pel·lícules són totes molt diferents, però sempre intento abordar el tema des de més d'un punt de vista. Per això quan em vaig plantejar ensenyar la meva obra a França, on molta gent no la coneix, vaig decidir fer-ho amb pantalles dobles en les quals dialoguen dues pel·lícules" diu de Els films dobles. O per exemple: "que es pentinen i es vesteixen a la moda dels 50, dels 70 i de l'actualitat, com si des del present visquessin de forma simultània tot el segle XX, tal com els seus pares i avis no van poder viure-ho per culpa de l'apartheid. Ells estan en dos temps a la vegada" fent referència a les persones Sud-africanes de les Imatges eco.
RESSENYA PRÈVIA A LA VISITA AL MNAC:
ORIOL MASPONS:
Data de la exposició (durada): del 5 de juliol de 2019 al 12 de gener de 2020
Oriol Maspons va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya en les dècades de 1950 i 1960, primer des de l'àmbit de la fotografia amateur. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. En tornar a Barcelona, es va fer professional i va formar societat amb Julio Ubiña. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat. Va treballar per a «La Gaceta Ilustrada», «L'Oeil», «Paris-Match», «Boccaccio», «Expression», «Elle», etc. Va publicar una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen els editats per Lumen en la col·lecció Paraula i Imatge: «Toreig de saló», amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; «La caça de la perdiu vermella», amb textos de Miguel Delibes, i «Poeta a Nova York», sobre poemes de Lorca.
L'exposició recorrerà més de quatre dècades d'intensa activitat en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat, contextualitzant la seva producció i donant suport a la investigació en la recuperació de material documental -llibres, revistes, caràtules de discos, etc.-, per conèixer també el destí final de les fotografies de l'autor.
Descripció detallada d'una peça del museu
Títol de l'obra: Retrat de Elsa Peretti
Data: 1966Descripció:
-Foto en blanc i negre.
-Encuadrament horitzontal.
-No té molta profunditat de camp = foto bastant nítida.
-La llum és natural. Entra per la part superior esquerra.
-Destaca la figura de la model, sobretot les seves cames.
-Podem trobar les cadires en diferents plans de la imatge: per exemple la de l'esquerra es troba en un primer plà.
Pel que fa l'exposició va ser interessant la manera en com veia Maspons a les dones. Em vaa impactar escoltar-ho i veure-ho reflectit en la seva obra encara més. No tractava només d'això obviament. Vam anar fent com una mena de tour per totes les seves obres ordenades de manera cronològica. Aquesta part em va semblar bastant interessant també, sobretot la seva estància a Eivissa i la part dels animals. Em va agradar bastant.
Pel que fa l'exposició va ser interessant la manera en com veia Maspons a les dones. Em vaa impactar escoltar-ho i veure-ho reflectit en la seva obra encara més. No tractava només d'això obviament. Vam anar fent com una mena de tour per totes les seves obres ordenades de manera cronològica. Aquesta part em va semblar bastant interessant també, sobretot la seva estància a Eivissa i la part dels animals. Em va agradar bastant.
ANTONI FABRÉS:
Data de la exposició (durada): del 31 de maig al 29 de septembre de 2019
La mostra serà un recorregut per l'obra d'Antoni Fabrés i Costa, escultor i pintor, que amb 21 anys i sent alumne de l'Escola Llotja de Barcelona, va guanyar una pensió per anar a Roma, la ciutat que llavors era el destí natural per als artistes que destacaven. A l'arribar allà, un any després de la mort de Marià Fortuny, Fabrés es va dedicar al dibuix, a la pintura i a l'aquarel·la, tres tècniques que va dominar com ningú en la seva època.
La historiografia situa l'obra de Fabrés com a continuadora de la de Fortuny en quant a la seva temàtica, la orientalista. Però Fabrés no pot inscriure en cap moviment específic i, si bé va pintar temes orientalistes comuns a molts artistes de les dècades vuitanta i noranta del segle XIX, o temes de mosqueters o espadatxins, moltes de les seves obres també es poden enquadrar dins el realisme i el naturalisme, que cal entendre com una mirada àcida i crítica cap a la societat. El naturalisme i la denúncia de les diferències socials van tenir en Fabrés un defensor acèrrim. Va ser un gran retratista que buscava, principalment, la mirada del retratat com a element principal. Així mateix, la seva preocupació per la llum el va portar a investigar la seva incidència en els colors, tant d'interiors com de paisatges, aconseguint fins i tot en alguns quadres aspectes més aviat hiperrealistes.
Descripció detallada d'una peça del museu
Títol de l'obra: Repòs del guerrer
Data: 1878
Descripció:
-Pertany a l'època orientalista de l'autor.
-L'obra és en horitzontal i no és acabada.
-La tècnica utilitzada és l'aquarel·la
-Es presenta el que presumiblement és un guerrer abans o després d'una batalla descansant al seu llit. S'intueix que és un guerrer per l'espasa i l'escut que hi surten al quadre. Hi ha un munt d'elements més com llums o un plat. Es veu com un home dormint, a més d'estar nuu.
Per a mí aquesta ha sigut la millor exposició a la que he anat mai. Em va encantar l'obra d'aquest senyor i la seva història, la qual em va fer sentir molta llàstima, perquè és un gran artista. Em vaig quedar molt sorprès quan van dir allò de que va fer els esbossos i l'escultura aquella pel concurs en molt poc temps, o que feia quadres sencers d'aquarel·les en un dia. Els seus retrats em semblen magnífics i de paisatges em va agradar en específic el de la neu, per la seva història principalment.
Descripció detallada d'una peça del museu
Títol de l'obra: Repòs del guerrer
Data: 1878
Descripció:
-Pertany a l'època orientalista de l'autor.
-L'obra és en horitzontal i no és acabada.
-La tècnica utilitzada és l'aquarel·la
-Es presenta el que presumiblement és un guerrer abans o després d'una batalla descansant al seu llit. S'intueix que és un guerrer per l'espasa i l'escut que hi surten al quadre. Hi ha un munt d'elements més com llums o un plat. Es veu com un home dormint, a més d'estar nuu.
Per a mí aquesta ha sigut la millor exposició a la que he anat mai. Em va encantar l'obra d'aquest senyor i la seva història, la qual em va fer sentir molta llàstima, perquè és un gran artista. Em vaig quedar molt sorprès quan van dir allò de que va fer els esbossos i l'escultura aquella pel concurs en molt poc temps, o que feia quadres sencers d'aquarel·les en un dia. Els seus retrats em semblen magnífics i de paisatges em va agradar en específic el de la neu, per la seva història principalment.
EL VÍBORA:
Data de la exposició (durada): del 21 de juny al 29 de septembre de 2019
Aquesta exposició és un homenatge a L'Escurçó i als seus autors, quan es compleixen 40 anys de la publicació del primer número d'aquesta mítica revista d'comix que va marcar a diverses generacions de les dècades dels vuitanta i noranta.
La mostra se centra en la primera etapa de la revista, en els inicis de la democràcia, quan Barcelona es va erigir com el centre de la cultura underground que s'havia iniciat en els anys seixanta del segle xx als Estats Units.
A través de 35 obres originals, d'una àmplia mostra de documents i d'una selecció de prop de 100 portades, el públic descobrirà l'originalitat i la potència de creadors com Gallardo, Laura, Nazario, Mariscal, Martí, Max o Roger que, amb les seves vinyetes transgressores i un llenguatge nou, es van rebel·lar contra l'ordre establert i l'estètica convencional. L'univers de l'Escurçó està poblat de personatges marginals i subversius.
El Museu Nacional treballa des 2014 per patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del Museu per quedar-se.
El Born Centre de Cultura i Memòria, ubicat a l'antic Mercat del Born, és un equipament cultural del segle XXI que mostra la Barcelona viva i dinàmica del 1700 i els fets de 1714 en el context de la Guerra de Successió. Al jaciment es troben les restes del barri enderrocat per Felip V. Es tracta d'un espai polivalent d'accés públic amb una extensa programació que té l'objectiu de convidar a la reflexió sobre el passat, el present i el futur de Barcelona i de Catalunya. 
L’Arts Santa Mònica és un centre pluridisciplinari dedicat a impulsar la creació de la cultura catalana contemporània de qualitat, amb una especial atenció a la cultura digital que es fa a Catalunya. El seu objectiu és servir com a plataforma de difusió de la creativitat contemporània al nostre país, i es presenta al públic com un espai de reflexió per promoure el debat i generar idees sobre els diferents conceptes que envolten la creació artística i la seva relació amb el públic: creativitat, sensibilitat, innovació, coneixement, estètica... També els artistes i creadors internacionals tenen al centre l’espai expositiu on presentar les seves obres.INTRODUCCIÓ:
A Sta Mónica visitarem la Young Gallery Weekend que és un esdeveniment d'art contemporani en el qual participen galeries, espais creatius, artistes i projectes culturals emergents i independents. Generador d'avantguarda, YGW dóna visibilitat al panorama cultural contemporani amb les propostes més innovadores.
CONTEXT HISTÒRIC (Josep Renau):
La història d'Espanya del segle XX comença després de la derrota militar de 1898 a mans dels EUA que suposa la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines. El desenllaç de la guerra, encara que inevitable, era difícilment acceptable per a la mentalitat política de la Restauració, que conservava el somni del passat imperial espanyol. La crisi d'identitat que segueix a la derrota inicia un conflicte, que durarà gran part del segle XX, entre els que pretenen recuperar la ideologia imperial del passat, i els que veuen la necessitat de construir una consciència nacional des de la perspectiva moderna i liberal de les altres nacions europees. Aquesta tensió es tradueix en contrastants formes de govern: la monarquia d'Alfons XIII, la dictadura de Primo de Rivera, la república, la dictadura franquista i finalment la monarquia actual de Joan Carles I, que es sustenta sobre un sistema democràtic parlamentari.
Els canvis polítics de l'Espanya del segle XX es corresponen amb transformacions dramàtiques en tots els àmbits de la vida pública. En el social i econòmic, Espanya es caracteritza pel creixement tant demogràfic com de nivell adquisitiu. En el cultural, els successius canvis polítics i socials propicien una gran diversitat d'estètiques, encara que de desigual qualitat. El gran nombre d'escriptors i artistes sorgits en els primers 35 anys del segle ha fet que aquesta època s'anomeni L'Edat de Plata de la cultura espanyola.
Disciplines artístiques:
Eco-art: es fonamenta en la ciència.
Eco-art: es fonamenta en la ciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario